Ode penitenziale
per la fine della scuola
 

Scuola aperta Valchiavenna

aprile 2000


E' tradizione che, durante la cena di fine anno, alcune corsiste in vena poetica esprimano in versi i loro commenti sul corso.
Nell'anno giubilare (1999-2000), le poetesse sono mancate all'appuntamento, essendo andate a Roma in pellegrinaggio.
Riportiamo, qui di fianco, il testo di un poema fatto pervenire da un anonimo bardo, che si è permesso di sostituirle.

  Manca, quest'an, i poetess, a scéna.
I en andaa a Roma a domandà perdòn
Con üna bèla squadra de Ciavéna.
Se ved che ghe n'aveven de bisògn,

Per tüt l temp pasàa in Botonéra
A fa di schèrz, a tirà in gir la gent.
Cèrt che lé comoda: quater sicut erat,
Cinq Pater noster e pö bel e pü gnent.

Tütt cancelaa. L'anima lavàda.
Cuma l'é bèla la nòsa religiòn.
La te permét de fà na gran bügàda
Senza lesìva. Basta n oraziòn.

Però, prima de ndà, sora n föiét
I an bütà giò la solita poesia.
"Legìla, veh, fem minga sto dispèt."
E nüm la légiom tüta. E così sia.

I disen: st an le stada propi düra
La scöla, n pòo püsée de l'an pasàa.
Tanti argoment, incontri faa con cüra,
lezion profond, che te mancava l fiàa.

A dì la verità, tropi notizi.
E nüm, che sem de scarsa comprension
E de minga sta atént ghe l em per vizi,
Em finìi de fa un pòo de confüsiòn.

Em minga capìi ben cosa l faséva
L nos Carlo Pedrett in Albania,
Che l ciapàva na naaf e l se scondéva
Per podé menà i toll e scapà via.

Questa la ne risülta propi strana.
Come quéla che in Piaza Crolalanza,
Con tüta questa migrazion balzana,
Gh àbbian fa sü na cà de toleranza.
E Segantini, vestìi de carceràa
In un lagher, stremìi sota la bréva,
Che l pitürava vacch a penelàa:
Em minga capìi ben cosa l faseva.

E pö l bigliét d'andata con ritorno
A l'Inferno. Ridotto per i anziàn.
Grazie per l'atenzion! Ma a sto soggiorno
Ghe vaghien gratis qui con lonc i man.

Pö em imparàa che spess a fa la guèra,
A mazà giò, ghe quii che ghe guadagna.
Cünta pooc che i finisen sota tèra.
Per la Scienza e l Progress l'è na cücagna.

E "Le basi valoriali de l'Europa"?
L né piasüu; l'è staa n bel argument.
A dispetto de quii che disen "sciòpa"
E de l'Europa ghe ne frega gnent.

De müsica, em sentìi n pezzo moderno
Con i not metü nsema a rebelòt.
La Primavera la pareva inverno:
Na confüsion, cuma de véder rot.

Ghe n'avresom amò de rop de dì.
Che l'em propi godüda, veh, quest' an.
Se speciàva dumà l mercoledì,
L ne parea de vess tornàa tosan.

Sem de dì a conclüsiòn de questa storia?
Em tüti meritàa la promoziòn!
Ma violter lì, a Ciavéna, a fa baldoria,
Nün chì a S. Pietro, a specià l'asolüziòn.