![]()
| Ode penitenziale per la fine della scuola
Scuola aperta Valchiavenna aprile 2000 E' tradizione che, durante la cena di fine anno, alcune corsiste in vena poetica esprimano in versi i loro commenti sul corso. Nell'anno giubilare (1999-2000), le poetesse sono mancate all'appuntamento, essendo andate a Roma in pellegrinaggio. Riportiamo, qui di fianco, il testo di un poema fatto pervenire da un anonimo bardo, che si è permesso di sostituirle. |
Manca, quest'an, i poetess, a scéna. I en andaa a Roma a domandà perdòn Con üna bèla squadra de Ciavéna. Se ved che ghe n'aveven de bisògn, Per tüt l temp pasàa in Botonéra A fa di schèrz, a tirà in gir la gent. Cèrt che lé comoda: quater sicut erat, Cinq Pater noster e pö bel e pü gnent. Tütt cancelaa. L'anima lavàda. Cuma l'é bèla la nòsa religiòn. La te permét de fà na gran bügàda Senza lesìva. Basta n oraziòn. Però, prima de ndà, sora n föiét I an bütà giò la solita poesia. "Legìla, veh, fem minga sto dispèt." E nüm la légiom tüta. E così sia. I disen: st an le stada propi düra La scöla, n pòo püsée de l'an pasàa. Tanti argoment, incontri faa con cüra, lezion profond, che te mancava l fiàa. A dì la verità, tropi notizi. E nüm, che sem de scarsa comprension E de minga sta atént ghe l em per vizi, Em finìi de fa un pòo de confüsiòn. Em minga capìi ben cosa l faséva L nos Carlo Pedrett in Albania, Che l ciapàva na naaf e l se scondéva Per podé menà i toll e scapà via. Questa la ne risülta propi strana. Come quéla che in Piaza Crolalanza, Con tüta questa migrazion balzana, Gh àbbian fa sü na cà de toleranza. |
E Segantini, vestìi de carceràa In un lagher, stremìi sota la bréva, Che l pitürava vacch a penelàa: Em minga capìi ben cosa l faseva. E pö l bigliét d'andata con ritorno A l'Inferno. Ridotto per i anziàn. Grazie per l'atenzion! Ma a sto soggiorno Ghe vaghien gratis qui con lonc i man. Pö em imparàa che spess a fa la guèra, A mazà giò, ghe quii che ghe guadagna. Cünta pooc che i finisen sota tèra. Per la Scienza e l Progress l'è na cücagna. E "Le basi valoriali de l'Europa"? L né piasüu; l'è staa n bel argument. A dispetto de quii che disen "sciòpa" E de l'Europa ghe ne frega gnent. De müsica, em sentìi n pezzo moderno Con i not metü nsema a rebelòt. La Primavera la pareva inverno: Na confüsion, cuma de véder rot. Ghe n'avresom amò de rop de dì. Che l'em propi godüda, veh, quest' an. Se speciàva dumà l mercoledì, L ne parea de vess tornàa tosan. Sem de dì a conclüsiòn de questa storia? Em tüti meritàa la promoziòn! Ma violter lì, a Ciavéna, a fa baldoria, Nün chì a S. Pietro, a specià l'asolüziòn. |